Comunicar des del món social. De l’impacte a la comunitat

Els canals de comunicació es democratitzen, la facilitat per difondre informació amb relativament pocs recursos s’estén a la gran majoria de població, de manera que els projectes socials, com les empreses o les persones a títol individual, tenen al seu abast esdevenir agents difusors de continguts. Ara els projectes socials, a més de fer les seves tasques d’acompanyament, inclusió, cultura… poden participar del bullir comunicatiu que anys enrere estava limitat al filtre dels mitjans de comunicació, amb les habituals intervencions, més o menys explícites, de governs i grans corporacions.

En aquest context de fàcil accés als canals d’informació i de generació de continguts, el soroll és alt i la infoxicació creixent, cada hora s’emeten milions de missatges, cada segon rebem centenars d’estímuls. Així, el que semblava una oportunitat d’explicar-se per als projectes socials es converteix en un crit al buit. Comuniquem, sí, però, amb qui conversem? Alguns ens senten, pocs ens escolten, quasi cap ens respon. Un dispendi de recursos amb poc o cap retorn. 

Enmig d’aquest tsunami de soroll alt i constant només destaca qui genera les impressions més intenses i més emocionals, qui impacta més, i aquí la democràcia és poca. La capacitat d’impacte va de la mà dels diners que s’hi dediquen, i en l’àmbit dels diners els clàssics: apostes, futbol, cotxes, farmacèutiques, moda i alimentació guanyen per golejada. I no només això: Quin cost ètic té aconseguir l’impacte? Com hem de pervertir el discurs per emocionar més? Quines despeses hem de prioritzar?

Davant d’això, el món social el millor que pot fer és, a consciència i amb orgull, jugar una altra lliga, no participar d’una escalada de soroll que ens fa perdre sentit i recursos, i, per contra, aprofundir en la coherència i les relacions primàries, les de l’entorn, les de confiança. Un camí més lent, però segur que més profund, més transformador i infinitament més ric. Un camí que ens cohesiona i genera comunitats molt més fortes. Això vol dir deixar de comunicar? No, això vol dir deixar de banda l’impacte i apostar per la comunitat.

 

I com es materialitza en el dia a dia de les entitats, de la comunicació?

  • Guanyar per golejada en coherència i no en màrqueting. Recuperar l’arrel que dona sentit a la nostra acció social i des d’allà construir: projectes, esdeveniments, campanyes o el que sigui, però tenint clar quin és l’objectiu últim de la nostra entitat. I que aquest impregni tots els aspectes possibles de la nostra activitat.  

Per exemple, és un clàssic d’algunes entitats socials que fan merxandatge com a via de posicionament i captació de fons. Si aquests productes no són de proximitat, amb valors socials i minimitzant l’impacte mediambiental, quin sentit té que els promocionem des de la nostra entitat social? 

Per exemple, a la Magic Line de Sant Joan de Déu treballàvem sota una premisa, si la hospitalitat és el valor central de la institució, com podem fer que la hospitalitat es traspuï des de tots tots tots els detalls de la Magic Line?

  • Substituir emissions de missatge al buit per visites al veïnat. Dedicar menys hores al correu electrònic, les xarxes socials, els webs… per aprofundir en converses on coneixe’ns i crear projectes junts. 

Per exemple, si treballem en una entitat que atén persones en situació de sense llar, més que destinar recursos a explicar pels canals online que les persones que atenem no són problemàtiques, destinem recursos a generar projectes d’implicació als barris.

Per exemple, a la Fundació Aspasim, estem treballant en un projecte d’implicació veïnal i comercial per al reciclatge i estampació de bosses de paper que posa les persones amb discapacitat al centre, com a persones imprescindibles en una cadena de reciclatge i valor pel barri.

  • Crear de dins cap enfora. Generar espais d’intercanvi de propostes i de valoració amb les persones que ja ens són afins. Fer confiança al criteri de l’equip de treballadors i treballadores, de persones que atenem i les seves famílies, de persones que fan donacions o voluntariat… i acompanyar-les de professionals que puguin posar en valor les seves propostes.

Per exemple, és habitual en entitats amb pocs recursos i amb altes dosis de voluntariat que les propostes quedin al tinter per falta de recursos. Acompanyem-les de professionals, voluntariat o no, que les posin en pràctica, que les facin autofinançades i permetin mantenir viva l’entitat.

Per exemple, el diari elCugatenc convoca anualment una assemblea amb les persones subscrites, que col·laboren i afins al projecte. Són aquestes persones les que defineixen les línies estratègiques del projecte. Després, un equip de professionals, alguns voluntaris i alguns no, executen el dia a dia de l’activitat, però partint d’idees creades de dins cap enfora.

És comunicació, això? No és comunicació? Tot comunica, i el que més comunica és la coherència i la confiança compartida des de les converses que ens permeten conèixer i aprofundir des de la proximitat. Des d’aquí, és des d’on té sentit la comunicació social.

 

La Sembra és un estudi de comunicació social. Fem campanyes, formació i assessoria posant la comunitat, la sostenibilitat, el discurs i la creativitat al centre. Les nostres propostes sorgeixen de processos participats, tenen en compte la comunitat on habiten, incorporen la mirada de gènere i els formats adaptats per a persones amb diversitat funcional. Contacta’ns

5 idees per fer una campanya de finançament col·lectiu

Des de La Sembra hem donat suport a la campanya de finançament col·lectiu per crear el primer gegant amb discapacitat intel·lectual de Catalunya. D’entrada, fer d’altaveu d’un projecte que visibilitza la diversitat i promou la convivència entre diferents a través de l’oci participatiu i al carrer ens feia sentir còmodes. Ens agrada creure’ns el sentit del projecte per dedicar-hi la nostra experiència i temps, sobretot perquè és quan treballem des de l’autenticitat que ens surt la creativitat i el criteri que dona impacte als projectes. Hem sintetitzat què n’hem après amb 5 idees per compartir.

Com a introducció tècnica, el funcionament d’un crowfunding passa per aconseguir una quantitat de diners, en un temps determinat, a través de petites donacions de moltes persones. Així, és important ajustar l’objectiu econòmic que ens posem a la capacitat que tenim d’activar les donacions de l’entorn en el temps que disposem.

D’entrada, la inquietud socialment compartida per garantir el benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual, la simpatia que desperta un gegant de somriure sincer i la confiança d’una entitat amb 80 anys d’experiència feien que 15.000€ en 40 dies fos un repte assumible, per tant semblava que teníem un bon caldo de cultiu sobre el qual generar una campanya d’implicació ciutadana.

Ara bé, no ens deixem endur per la il·lusió encegada. Què és el que fa funcionar una campanya de crowfunding?

  1. Analitza quins elements et juguen en contra.

    Hi són, segur, quantifica’ls per veure quin pes tenen i incorpora’ls a l’argumentari per donar respostes a qui dubti.

    Quan els recursos per l’atenció directa a les persones amb discapacitat no sempre són suficients, destinar fons a projectes de cultura inclusiva pot resultar superflu. Així que vam incloure com a puntals de l’argumentari: la potencialitat que tenia el gegant per sensibilitzar la societat a través d’una figura de la cultura popular i l’oportunitat inclusiva que tenia crear un gegant portable per a persones amb discapacitat greu.

  2. Crea el relat del projecte.

    Aquella història que embolcalla la idea, que la diferencia de les altres, que ens emociona i alhora ens permet confiar en tu. Que els textos i les imatges que generis transmetin amb solidesa i claredat aquest relat.

    Teníem entre mans una proposta diferent, nova, inexistent en el marc d’una tradició centenària a Catalunya, un gegant amb aspecte de persona amb discapacitat, això ja era un gran tret diferenciador i emotiu pel projecte. A més es tractava d’una proposta promoguda per una entitat no molt coneguda però amb un equip de professionals motivadíssim per donar a conèixer la iniciativa i la confiança que donen 80 anys d’experiència en l’atenció a persones amb discapacitat greu. Així doncs, teniem un bon relat i el vam acompanyar d’una imatge de somriure sincer, com el gegant que volíem construir.

  3. Explica-ho a la teva comunitat i afins.

    Detecta els principals col·lectius als quals pot interessar el projecte. Analitza el seu estat d’ànim, les seves dinàmiques, els seus canals de comunicació i els seus llocs de trobada online i offline per a poder-te explicar. És important enfortir i escalfar la comunitat setmanes abans d’engegar el projecte per garantir que en el limitat temps de captació, totes les complicitats necessàries estan engegades.

    Per una entitat avesada a relacionar-se informalment amb les persones que en formen part (famílies, voluntariat, col·laboracions i professionals) i el propi sector social, va ser rellevant el fet de formalitzar la comunicació bàsica. Sistematitzar un mailing corporatiu, uns correus electrònics de la direcció, uns missatges periòdics a les xarxes socials i via whatsapp… va ser suficient per implicar els més propers. Alhora, teniem l’oportunitat de contactar amb un sector completament nou, el món geganter, un enxarxat d’associacions que ens permetia arribar arreu del territori però que tenen ritmes de presa de decisions lents en relació als timings del projecte. En aquest punt ens va quedar marge de millora. hagués estat interessant contactar amb més temps amb les colles geganteres i algunes de les entitats del propi sector.

  4. Manté viu el projecte i els canals.

    Quaranta dies són pocs per aconseguir uns diners, són molts per parlar d’un mateix projecte. Fes còmplice del teu objectiu qui et segueix a les xarxes socials i mailing, ves desgranant el projecte explicant com avança, sensibilitza entorn a la teva causa i agraeix a tothom qui se’n faci ressò. Què tothom qui el vegi canviï la seva mirada, se’l pugui fer seu, el comparteixi i s’engresqui a aconseguir-lo.

    Vam modular la difusió del projecte en 2 etapes. Els deu primers i últims dies vam fer molt ressò en tots els sentits: xarxes socials, mailings i trobades personals amb agents rellevants de la comunitat. Els vint dies del mig, en que el degoteig de donacions és molt més lent, vam fer feina de formiga, incidint sobretot per telèfon a mitjans de comunicació i possibles donants o difusors amb influència. En tots els casos vam voler omplir els canals de missatges i idees que portessin a una reflexió i transformació col·lectiva.

  5. Fes-ne ressò als mitjans de comunicació.

    Tothom voldria obrir el telenotícies, però cada dia obre el telenotícies un sol tema i qui està veient la televisió en aquell moment, potser ni tan sols és mecenes potencial del teu projecte. Mesurem les expectatives i busquem els mitjans especialitzats, un bon relat segur que hi té espai. Sigues conscient que sortir als mitjans dona credibilitat al projecte, permet sensibilitzar i explicar, però possiblement no es tradueixi en donacions directes.

    Els mitjans de comunicació especialitzats en el món social i la cultura popular es van fer ressò del gegant i van fer seguiment del projecte. Des de programes especialitzats dels mitjans nacionals fins a mitjans locals i del sector social. En totes les entrevistes i reportatges el nostre objectiu era clar: canviar la mirada entorn a la discapacitat intel·lectual.

I què n’hem tret de tot això? A banda d’un gegant amb discapacitat intel·lectual que perdurarà més enllà dels nostres dies, esperem haver sembrat un llavor, per petita que sigui, per la visibilització i la convivència. El finançament col·lectiu del gegant finalment és l’excusa per la transformació social.

La Sembra és un estudi de comunicació social. Fem campanyes, formació i assessoria posant la comunitat, la sostenibilitat, el discurs i la creativitat al centre. Les nostres propostes sorgeixen de processos participats, tenen en compte l’entorn on habiten, incorporen la mirada de gènere i els formats adaptats per a persones amb diversitat funcional. Contacta’ns