Comunicar des del món social. De l’impacte a la comunitat

Els canals de comunicació es democratitzen, la facilitat per difondre informació amb relativament pocs recursos s’estén a la gran majoria de població, de manera que els projectes socials, com les empreses o les persones a títol individual, tenen al seu abast esdevenir agents difusors de continguts. Ara els projectes socials, a més de fer les seves tasques d’acompanyament, inclusió, cultura… poden participar del bullir comunicatiu que anys enrere estava limitat al filtre dels mitjans de comunicació, amb les habituals intervencions, més o menys explícites, de governs i grans corporacions.

En aquest context de fàcil accés als canals d’informació i de generació de continguts, el soroll és alt i la infoxicació creixent, cada hora s’emeten milions de missatges, cada segon rebem centenars d’estímuls. Així, el que semblava una oportunitat d’explicar-se per als projectes socials es converteix en un crit al buit. Comuniquem, sí, però, amb qui conversem? Alguns ens senten, pocs ens escolten, quasi cap ens respon. Un dispendi de recursos amb poc o cap retorn. 

Enmig d’aquest tsunami de soroll alt i constant només destaca qui genera les impressions més intenses i més emocionals, qui impacta més, i aquí la democràcia és poca. La capacitat d’impacte va de la mà dels diners que s’hi dediquen, i en l’àmbit dels diners els clàssics: apostes, futbol, cotxes, farmacèutiques, moda i alimentació guanyen per golejada. I no només això: Quin cost ètic té aconseguir l’impacte? Com hem de pervertir el discurs per emocionar més? Quines despeses hem de prioritzar?

Davant d’això, el món social el millor que pot fer és, a consciència i amb orgull, jugar una altra lliga, no participar d’una escalada de soroll que ens fa perdre sentit i recursos, i, per contra, aprofundir en la coherència i les relacions primàries, les de l’entorn, les de confiança. Un camí més lent, però segur que més profund, més transformador i infinitament més ric. Un camí que ens cohesiona i genera comunitats molt més fortes. Això vol dir deixar de comunicar? No, això vol dir deixar de banda l’impacte i apostar per la comunitat.

 

I com es materialitza en el dia a dia de les entitats, de la comunicació?

  • Guanyar per golejada en coherència i no en màrqueting. Recuperar l’arrel que dona sentit a la nostra acció social i des d’allà construir: projectes, esdeveniments, campanyes o el que sigui, però tenint clar quin és l’objectiu últim de la nostra entitat. I que aquest impregni tots els aspectes possibles de la nostra activitat.  

Per exemple, és un clàssic d’algunes entitats socials que fan merxandatge com a via de posicionament i captació de fons. Si aquests productes no són de proximitat, amb valors socials i minimitzant l’impacte mediambiental, quin sentit té que els promocionem des de la nostra entitat social? 

Per exemple, a la Magic Line de Sant Joan de Déu treballàvem sota una premisa, si la hospitalitat és el valor central de la institució, com podem fer que la hospitalitat es traspuï des de tots tots tots els detalls de la Magic Line?

  • Substituir emissions de missatge al buit per visites al veïnat. Dedicar menys hores al correu electrònic, les xarxes socials, els webs… per aprofundir en converses on coneixe’ns i crear projectes junts. 

Per exemple, si treballem en una entitat que atén persones en situació de sense llar, més que destinar recursos a explicar pels canals online que les persones que atenem no són problemàtiques, destinem recursos a generar projectes d’implicació als barris.

Per exemple, a la Fundació Aspasim, estem treballant en un projecte d’implicació veïnal i comercial per al reciclatge i estampació de bosses de paper que posa les persones amb discapacitat al centre, com a persones imprescindibles en una cadena de reciclatge i valor pel barri.

  • Crear de dins cap enfora. Generar espais d’intercanvi de propostes i de valoració amb les persones que ja ens són afins. Fer confiança al criteri de l’equip de treballadors i treballadores, de persones que atenem i les seves famílies, de persones que fan donacions o voluntariat… i acompanyar-les de professionals que puguin posar en valor les seves propostes.

Per exemple, és habitual en entitats amb pocs recursos i amb altes dosis de voluntariat que les propostes quedin al tinter per falta de recursos. Acompanyem-les de professionals, voluntariat o no, que les posin en pràctica, que les facin autofinançades i permetin mantenir viva l’entitat.

Per exemple, el diari elCugatenc convoca anualment una assemblea amb les persones subscrites, que col·laboren i afins al projecte. Són aquestes persones les que defineixen les línies estratègiques del projecte. Després, un equip de professionals, alguns voluntaris i alguns no, executen el dia a dia de l’activitat, però partint d’idees creades de dins cap enfora.

És comunicació, això? No és comunicació? Tot comunica, i el que més comunica és la coherència i la confiança compartida des de les converses que ens permeten conèixer i aprofundir des de la proximitat. Des d’aquí, és des d’on té sentit la comunicació social.

 

La Sembra és un estudi de comunicació social. Fem campanyes, formació i assessoria posant la comunitat, la sostenibilitat, el discurs i la creativitat al centre. Les nostres propostes sorgeixen de processos participats, tenen en compte la comunitat on habiten, incorporen la mirada de gènere i els formats adaptats per a persones amb diversitat funcional. Contacta’ns

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *