Acompanyar per fomentar l’autonomia
Acompanyar... Com acompanyar sense trepitjar? Sense fer ombra? Sense empènyer massa però estirant suficient? I sobretot, com acompanyar per fomentar l’autonomia? Aquella mà ferma a l’esquena quan aprens a anar en bicicleta que tot d’una ja no hi és!
Després de 3 anys acompanyant més de 300 projectes amb mirada social, des de La Sembra hem anat elaborant quin model d’acompanyament és útil per les organitzacions. Ens hem adonat que un dels grans valors d’un suport extern en comunicació és oferir a les entitats un servei que aglutini múltiples experteses i mirades. Sovint els equips de comunicació són reduïts i senten que no tenen coneixement de tots els àmbits, per tant, sumar una agència és sumar mirada estratègica en comunicació, optimitzar la dedicació i impacte dels canals corporatius, incorporar recursos de disseny o recomanacions audiovisuals… un suport que esdevé companyia i serenor, resolució àgil de les necessitats del dia a dia, però alhora palanca per al posicionament, la consolidació i la captació de les entitats.
D’altra banda, acompanyar una entitat és demanar que s’obrin, que et deixin mirar les seves entranyes i permetin l’entrada d’aire fresc, i això no sempre ve de gust ni és fàcil. Sentim molt d’agraïment a les organitzacions que ens expliquen les seves necessitats, dinàmiques i mancances per analitzar quines són les seves oportunitats en comunicació. De fet, hi empatitzem molt, som conscients que el dia a dia dels projectes i especialment en el món de la comunicació, demana molt ritme i és fàcil que ens passi per damunt la creativitat i la mirada estratègica, així que és un gust fer equip amb aquestes realitats.
En aquest sentit, una sensació molt agradable és detectar el poder de cada organització, aquell tret diferencial que les fa úniques, que relliga el seu sentit i la seva comunitat. Possiblement gran part de l’activitat és equiparable a la d’altres organitzacions, però quin tret del caràcter, del model, de l’impacte..., podem destacar? I alhora, entrar en una organització ens obliga a ser honestes, a posar miralls, a qüestionar algunes estructures o dinàmiques existents que poden estar complicant els avenços en comunicació. No sempre és fàcil, el reconeixement a la feina feta i la comunicació assertiva segur que seran bones aliades per poder diagnosticar què està passant, però realment incorporar mirada estratègica i aire fresc pot ser un revulsiu positiu i amb impacte per l’organització.
És molt interessant veure com l’acompanyament a les entitats els permet fer salts d’escala i, fins i tot, incorporar noves persones de comunicació i captació de fons dins els equips. En aquest moment, quan hem engegat la roda i podem reduir el nostre acompanyament a una mentoria periòdica o mirar l’entitat des de fora sentim molta satisfacció, és quan realment hem avançat en autonomia. Vol dir que l’organització ha agafat més solidesa, pot generar nous llocs de feina estructurals, pot seguir treballant el posicionament, la comunitat i la captació de manera integrada a la seva activitat ordinària i, per tant, pot multiplicar molt més l’impacte de l’acció social.
