Construir comunitats en l’era del contra rellotge
Sembla que cada vegada més cal disputar tots els espais que no són productius. Fins i tot el que entendríem com a temps lliure o oci. Una cursa contraretllotge de burpees al crossfit, per comprar entrades de macroconcerts o per agafar taula a la terrassa del bar que, per cert, ocupa tot l'espai públic.
Això és perquè, com apunta Yayo Herrero, investigadora de referència internacional, “el capitalisme és una religió basada en el sacrifici de la vida que ha convertit els mateixos individus en recursos o residus”. Com dèiem, la vida enfocada a la productivitat.
Herrero afegeix: “Un capitalisme que en un moment donat ha promogut una ruptura total entre els humans i l'entorn on viuen”. I la conseqüència és que les nostres necessitats més bàsiques es resolen molt lluny de nosaltres mateixes: la guerra d'Ucraïna fa pujar el preu del blat; els fons voltor, el preu de casa teva; el tancament de l'estret d'Ormuz, el preu del petroli... i podríem continuar llistant.
Les conseqüències les patim íntimament cada dia. De fet, a Catalunya, més de dos milions de persones viuen en situació de pobresa o risc d’exclusió social. Això és gairebé un 25% de la població. I estem parlant de situació extrema; l'altre 75% inclou també grans situacions de patiment. Aquestes vulnerabilitats generalment es viuen de manera individual, sovint amb vergonya, però no depenen d’un mateix. No es tracta d'una persona que no en sap prou per sortir-se'n sinó que són conseqüència d’un sistema socioeconòmic que no blinda drets bàsics com l’habitatge, la salut mental, l’electricitat, l’aigua, l’acollida o el treball. Com a societat, tenim la responsabilitat col·lectiva de no estar sabent generar els contextos o les oportunitats necessaris per a tothom.
La resposta a aquesta realitat ha de ser col·lectiva, fruit de la intercooperació entre agents. Entre ells, les institucions públiques, des d'on es gestiona allò comú. Hem de promoure que tothom pugui generar xarxes de confiança i facilitar que tothom pot afrontar la vida de manera col·lectiva. Construir barris on la gent es coneix. Construir serveis públics que no només atenen, sinó que acompanyen i connecten. Construir comunitats (s’ha dit moltes vegades i hi tornarem, a veure si posant-hi consciència ho fixem) que no deixin ningú enrere.
I des de La Sembra, entenem la comunicació com una aliada per garantir l'accés a la informació i la generació de suport mutu, eines clau per crear comunitats conscients i cohesionades.
