‘Tothom’ no existeix
REFLEXIÓ. Ni el teu públic objectiu és tothom, ni ho són tots els joves, ni fins i tot tampoc totes les persones de mitjana edat amb capacitat adquisitiva mitja i interessos socials. Sovint des dels projectes que impulsem sentim que volem arribar a tothom i planifiquem la comunicació des d’aquí. Però alerta, això no només és quasi impossible sinó que també és caríssim i si tens una mica de vocació transformadora, totalment a contracorrent.
Per fer-nos-en una idea, analitzem quatre dades de l’últim fenomen televisiu de masses català dirigit al jovent. Segons dades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el concurs Eufòria assoleix de mitjana quotes per programa d’aproximadament 350.000 espectadors. D’aquests un 65% tenen entre 4 i 24 anys, fent una lectura una mica generosa del jovent. Tenint en compte que segons l’IDESCAT hi ha 1.711.894 persones d’entre 4 i 24 anys a Catalunya, semblaria que el 13% d’aquest col·lectiu veu el programa. Així doncs, amb una inversió de 125.000 € per la producció de cada programa i tota la traca dels canals públics del país al servei del projecte, que pagat per un tercer seria una enorme despesa en comunicació i publicitat, un gran fenomen de masses arriba a 1 de cada 8 persones del col·lectiu potencialment destinatari. Queda clar doncs que quan parlem de públics objectiu “tothom” no existeix i que només per arribar a un 13% del públic objectiu potencial calen enormes quantitats de diners.
Ara bé, l’èxit de les comunitats no es basa només en la inversió i els canals sinó també en les idees i els principis que les vertebren. De fet, en un marc de globalització mundial, actualment com a societat som capaços de generar comunitats més grans i complexes que mai, que generen un gran sentiment de pertinença als seus membres, des d’Amazon fins a Twitter. Ara bé, entorn de quines idees? Les ideologies que promouen l’individualisme guanyen adeptes de manera galopant, deixant l’altruisme i el bé comú fora d’escena. Així doncs, si impulsem projectes amb vocació comunitària i no disposem de gran capacitat d’inversió, tenim el repte de desenvolupar estratègies creatives que ens permetin arribar a més gent.
No tot són males notícies, per això, per sort, tenim un tresor, i és que tenim projectes carregats de sentit, de causa, i la causa genera moviment, i si cuidem el sentiment de pertinença d’aquest moviment tindrem una comunitat, i si cuidem aquesta comunitat tindrem un exèrcit còmplice que comunicarà per nosaltres i arribarem a més gent, malgrat tenir-ho tot en contra. Hi ha comunitats possibles per tots els projectes amb sentit, n’estem convençudes.
En algun moment ens han fet creure que cuidàvem la comunitat publicant a les xarxes socials. És una eina més, però no només és una eina que arriba a perfils molt específics sinó que a més està condicionada per un algoritme amb interessos capitalistes que et pot trencar en qualsevol moment el vincle. Els enviaments de butlletins són més pausats, possiblement generen relacions més estables, però alhora entren en un perillós mar de correus electrònics pendents d’obrir. La missatgeria instantània ens dona l’oportunitat d’entrar als canals de màxima confiança, però abusar-ne genera rebuig. Els materials i els actes presencials són més cars, però ens permet connectar amb més proximitat.
A tu, què et fa sentir part de la teva família? De la teva colla d’amics i amigues? D'una entitat? El sentiment de pertinença té a veure amb el sentit que ens uneix, amb les relacions entre iguals, amb saber quins són els espais de relació i els canals de comunicació, amb tenir informació, amb sentir-se reconegut, amb poder ajudar, amb conèixer la trajectòria i tenir somni compartit. Des de la comunicació amb valor hem de vetllar per generar aquestes emocions a les persones de la nostra comunitat i això demana posar-hi atenció i recursos.
