Com aplicar la comunicació inclusiva en el teu dia a dia

La comunicació, com el llenguatge, no només descriu el món: el modela i contribueix a reforçar o qüestionar desigualtats. La comunicació activa imaginaris col·lectius que poden perpetuar estereotips o ajudar a transformar-los. Revisa si el teu relat simplifica realitats complexes o si dona espai a la pluralitat. Comunicar amb consciència és assumir que el discurs té impacte social. 

Fer frases curtes, estructures simples i evitar tecnicismes innecessaris no és rebaixar el missatge: és garantir el dret a entendre’l. Una comunicació clara facilita la participació i redueix barreres. La comunicació accessible no està pensada només per a col·lectius concrets, sinó per a tothom. Quan simplifiques la forma, n’amplifiques l’abast. 

El masculí genèric és normativament correcte, però pot invisibilitzar altres identitats. Utilitza substantius col·lectius, reformula frases o incorpora la paraula “persona” per fer visibles realitats diverses. No es tracta de forçar el llenguatge, sinó de buscar fórmules naturals que mantinguin l’agilitat del missatge i, alhora, ampliïn la representació. Si no hi ha alternatives que funcionin, usa el masculí genèric abans de complicar el discurs. 

Parla de persones en situació de pobresa, persones amb discapacitat o persones migrades, no de persones pobres, discapacitades o migrants. Les situacions poden ser transitòries o complementàries; les persones són molt més que una etiqueta. Evita que una característica es converteixi en identitat total. Posar la persona al centre ajuda a fugir de visions reduccionistes i estigmatitzadores. 

Les persones no són una sola categoria. Quan comuniques, tingues present que gènere, origen, classe social, capacitats o edat poden interactuar i generar discriminacions múltiples o privilegis acumulats. No viuen el mateix un home blanc que un home negre amb discapacitat, ni una dona blanca que una dona negra musulmana. Existeixen infinites realitats a tenir presents. Incorporar la mirada interseccional t’ajuda a explicar millor la realitat i a evitar simplificacions que invisibilitzen experiències diverses.  

Moltes vegades revisem un munt de textos i ens oblidem de formularis que fem servir, sovint sense ser-ne conscients. Els biaixos sovint s’amaguen en plantilles antigues: opcions de gènere binàries, camps innecessaris, expressions sexistes o pressupòsits familiars tradicionals. La comunicació inclusiva també passa pels detalls administratius. Revisa els teus documents habituals i adapta’ls a una societat plural. De vegades, petits canvis tenen un gran impacte.  Per exemple, en lloc de «En/Na» hi podem posar «Nom».

Les imatges també comuniquen i poden reforçar estereotips sense que ens n’adonem. Mostra diversitat real en rols rellevants i no estereotipats. Evita representacions paternalistes, sensacionalistes o centrades només en la vulnerabilitat. Representa totes les persones com a part activa de la comunitat, amb autonomia i pluralitat de perfils. 

Quan facis un missatge, només esmenta la condició d’una persona (origen, diagnòstic, orientació, situació administrativa…) si és realment rellevant. Si no aporta informació significativa, pot generar estigma o morbositat. La voluntat de captar l’atenció no pot passar per davant del respecte i la dignitat. La comunicació responsable posa límits al titular fàcil. 

Si no formes part d’una realitat concreta, evita decidir des del privilegi. Pregunta a les persones o entitats referents com prefereixen ser anomenades o representades. La comunicació inclusiva també és escolta activa i treball col·laboratiu. Reconèixer que no ho sabem tot és un exercici d’humilitat professional. 

No hi ha fórmules absolutes ni solucions definitives. La comunicació inclusiva és un aprenentatge constant que evoluciona amb la societat, els consensos i les sensibilitats. Revisa, actualitza i adapta’t. Equivocar-se forma part del camí; el que importa és la voluntat de millora i la coherència amb els valors que defenses.